CONCLUSIONS

Partint de la hipòtesi que ha guiat la recerca “Els organismes presents en el compost patiran algun efecte sotmesos a radiacions electromagnètiques i això repercutirà en les característiques del compost”, puc fer les següents afirmacions:
La temperatura de la pila exposada a radiacions (experimental) és més baixa que la que no ho està (control) de manera que podem suposar amb fonament que les funcions vitals i el metabolisme pateixen un alentiment. Donat que el nombre d’organismes visibles ha estat variable i sense una regularitat, la causa l’hauríem de buscar en els microorganismes (fongs i bacteris) o, tot hi haver el nombre d’organismes visibles irregular, els del compostador sotmès a radiacions podria ser que actuessin de manera més lenta.

Pel que fa a la humitat de les mostres i el PH podria ser que es donés una regularitat semblant a la temperatura, però la necessitat d’estudiar-ho en laboratori ha fet que obtingués poques dades i que les consideri insuficients.

Amb l’ajuda del professor de Matemàtiques, vaig intentar trobar alguna relació estadística, amb les dades de la taula de les cinc observacions de mostres. Però vistos els resultats de les proves, he arribat a la conclusió que per establir relació entre les diferents variables, es necessitarien un nombre força més elevat de compostadors amb transformadors de diferent potència.

Pel que fa a la proximitat entre l’aparell i els organismes també es un factor clau ja que la radiació disminueix molt ràpidament amb la distància
La durada d’exposició a radiacions de la pila de compostatge experimental ha sigut de 112 dies, però no he pogut controlar el temps d’exposició per organismes. Les bacteris i fongs es desenvolupen en colònies, però els col•lèmbols, àcars, cucs i larves de mosca es desenvolupen en individus, de manera que tampoc he controlat els cicles vitals i les generacions. Cada organisme donaria per si sol per un treball de recerca.

Fent aquest treball he après que fer el compostatge és una manera d’ajudar a la natura a eliminar residus accelerant els propis processos naturals, donat que actualment en generem molts i és costós eliminar-los. El millor és tornar la matèria orgànica al cicle de la vida. També que és una manera per aprofitar el compost per adobar plantes d’hort i de jardí, cosa que ja fan els pagesos des de sempre.

També he après alguns fenòmens que s’han descobert de les ones electromagnètiques i tot el seu espectre. He après que n’hi ha moltes d’origen natural. Els aparells elèctrics en generen, tan perquè són necessàries perquè funcionin o tan com un efecte secundari. En el cas dels transformadors, suposen pèrdues energètiques en forma de radiació calorífica (infrarojos) i de radiacions de molt baixa freqüència (ELF). En canvi els aparells de ràdio necessiten les ones de radiofreqüència per funcionar. Els organismes vius, entre ells els humans, estem exposats i adaptats a les d’origen natural. Amb els estris tecnològics elèctrics rebem més quantitat de radiació. Algunes ones poden ser beneficioses (les utilitzades en medicina) o perjudicials, depèn de la proximitat de l’emissor, la intensitat del camp, el temps d’exposició... He vist com els governs encarreguen estudis a les universitats i fins i tot l’Organització Mundial de la Salut fan les seves recomanacions quan poden suposar riscos. En el món de les ones electromagnètiques encara hi ha moltes incògnites per desvetllar.

Finalment també volia comentar que aplicar el mètode científic comporta una quantiatat de temps molt important, primer pensar el disseny de l’experiment, segon perquè cada observació de camp m’hi estava entre 10-25 minuts, segons les mesures preses i, tercer, per la dedicació al laboratori un mínim d’ hora i mitja. Per altre banda, per tal de que els resultats puguin ser mínimament fiables i bons, cal mantenir molta constància. A més mentre realitzava les observacions, havia de prendre decisions com, per exemple, centrar-me més en una variable.