L’objectiu inicial del meu treball era confirmar que els meus interessos professionals estan relacionats amb el món científic, i vaig buscar un treball en que pogués dur a terme una pràctica experimental, una investigació científica.
I per què el compostatge i per què les ones electromagnètiques? Doncs bé, buscava una manera de fer investigació i com que últimament pels mitjans de comunicació s’està parlant molt sobre els efectes, bàsicament perjudicials, de les ones electromagnètiques per la salut humana, vaig decidir que un tema interessant de recerca podria ser aquest. Primer de tot vaig pensar a concretar-ho en les microones, però en no disposar d’un aparell que pogués emetre microones durant un període llarg de temps, al final, aconsellat per un professor de ciències i per la tutora, em vaig decantar per un transformador, ja que ha pogut estar connectat a la corrent tres mesos i mig. Per comprovar l'existència dels camps electromagnètics del transformador vaig realitzar una petita pràctica que he filmat en vídeo.
Paral•lelament també havia pensat en fer un estudi del compostatge, ja que és una pràctica ecològica cap a la qual hi tenia certa curiositat, ja que aporta molts beneficis i es té una mica discriminada, de manera semblant al reciclatge. Finalment vaig optar per un treball on pogués treballar alhora amb els dos temes i el resultat ha estat aquest.
En ser un treball d’investigació científica, la metodologia per a la qual he optat per desenvolupar-lo ha estat la pròpia del mètode experimental, consistent en formular una hipòtesi, realitzar una acció o unes accions(la pràctica) per finalment obtenir uns resultats, l’anàlisi dels quals ens permeti extreure unes conclusions.
La hipòtesi del treball que he formulat, és la possibilitat de que els camps electromagnètics afectin directament el funcionament i el metabolisme d’una pila de compost. Després ha calgut trobar la manera, les actuacions a fer per comprovar-ho. Per això s’ha fet un disseny experimental que ha constat en instal•lar dos compostadors, un de control i l’altre el qual s’ha irradiat amb ones electromagnètiques a través d’un transformador.
La pràctica va començar a principis d’abril i va acabar a mitjans d’octubre i durant aquest període he dut a terme una recollida de dades.
Per altra banda, vull deixar clar l’objectiu final d’aquest treball. Aquest objectiu no és pas fer un compost idoni, sinó veure com afecten les ones electromagnètiques en el procés del compostatge. Per tant, la base d’aquest treball és estudiar l’efecte de les ones sobre el funcionament del compostador, a partir dels residus vegetals domèstics.
El present treball consta de dues parts, per una banda, una de teòrica, que es basa en el compostatge (del punt 1 fins el 5) i en l’electromagnetisme i les radiacions (el punt 6 i 7). I per l’altra, una de pràctica, on exposo el treball de camp i el de laboratori. Finalment acabo amb les conclusions.
També he triat aquest tema per ajudar a conscienciar la gent de dues coses, la primera vindria ser que, dur a terme el procés de compostatge en una casa particular, i contribuir així a una menor producció de residus, no és tan difícil. La segona, que compostant i fent un reciclatge del productes utilitzats en la vida quotidiana contribuïm a la millora del medi ambient.
dilluns, 29 de març del 2010
PROCÉS DE RECERCA EXPERIMENTAL
Metodologia
Seguint el mètode científic, parteixo d’una hipòtesi que em faig a partir de l’observació de la realitat i d’informació i coneixements previs que tinc sobre el tema: les queixes de les persones afectades per la proximitat d’antenes, els dubtes que publiquen diaris i Internet sobre els efectes sobre la salut de les ones electromagnètiques, la presència de les ones en el nostre entorn quotidià. Per altre banda, el compost com a petit ecosistema que podem controlar i on hi viuen organismes que descomponen la matèria orgànica que serveix per retornar minerals al cicle de la vida.
Seguidament, he buscat les maneres de controlar les variables. També he realitzat la instal•lació experimental i els instruments de mesura.
Per dur a terme la pràctica he emprat tan tècniques de treball de camp, com tècniques de treball de laboratori.
Finalment, després de realitzar la part pràctica, he recollit les dades, he fet un tractament d’elles i he arribat fet una interpretació. Per tant seguiré un procés en part inductiu.
Hipòtesi
Tal com he dit anteriorment, per desenvolupar la part pràctica del treball, he utilitzat el mètode científic. Per tan, perguiar-lo m’he formulat una hipòtesi per extreure una deducció a partir d’ella. Després he passat a l’acció recollint dades i analitzant-les per comprovar-la.
Sabent que el procés de compostatge és dut a terme per éssers vius i sabent a partir de la televisió i diari, entre altres, que hi ha estudis que diuen que les ones electromagnètiques són perjudicials per la salut ( provoquen mutacions gèniques que poden derivar a malalties com el càncer o a l’esterilitat) em vaig formular la següent hipòtesi: potser els organismes presents en el compost patiran algun efecte sotmesos a radiacions electromagnètiques i això repercutirà en les característiques del compost.
Per tant crec que és una hipòtesi amb lògica ja que si, en determinades condicions d’exposició, les ones ens poden produir mutacions a nosaltres que som essers vius, també els i ha de produir a la varietat d’organismes que trobem en una pila de compost.
Disseny experimental
Partint de dos compostadors, un el de control, i l’altre el que li aplicaria les ones electromagnètiques, vaig pensar que al actuar les ones als organismes del compostatge, podria produir alguna mutació o variar el cicle vital d’ alguns dels organismes i com a conseqüència l’activitat metabòlica, la presencia d’organismes i la qualitat del compost resultant es veuria afectada...
Les piles de compost han tingut una alçada entre 30 i 35 cm. A mesura que afegim matèria orgànica, l’alçada de la pila es mantenia donat que la pèrdua d’aigua i l’acció de descomposció la mantenia entre els límits esmentat Els materials objecte de l’experimentació són de presència habitual a les nostres cases. Els estris de mesura ja són específics.
La radiació emesa pel trasformador era superior a 50 mG entre 0 i 22 cm, després disminuia a 40 mG a 20 cm, 20 mG a 30 cm, moment en que deixava de sonar una alarma que té l’aparell de mesura. L’agulla anava baixant en augmentar la distància i tornava a 0 G a partir dels 61 cm.
Seguint el mètode científic, parteixo d’una hipòtesi que em faig a partir de l’observació de la realitat i d’informació i coneixements previs que tinc sobre el tema: les queixes de les persones afectades per la proximitat d’antenes, els dubtes que publiquen diaris i Internet sobre els efectes sobre la salut de les ones electromagnètiques, la presència de les ones en el nostre entorn quotidià. Per altre banda, el compost com a petit ecosistema que podem controlar i on hi viuen organismes que descomponen la matèria orgànica que serveix per retornar minerals al cicle de la vida.
Seguidament, he buscat les maneres de controlar les variables. També he realitzat la instal•lació experimental i els instruments de mesura.
Per dur a terme la pràctica he emprat tan tècniques de treball de camp, com tècniques de treball de laboratori.
Finalment, després de realitzar la part pràctica, he recollit les dades, he fet un tractament d’elles i he arribat fet una interpretació. Per tant seguiré un procés en part inductiu.
Hipòtesi
Tal com he dit anteriorment, per desenvolupar la part pràctica del treball, he utilitzat el mètode científic. Per tan, perguiar-lo m’he formulat una hipòtesi per extreure una deducció a partir d’ella. Després he passat a l’acció recollint dades i analitzant-les per comprovar-la.
Sabent que el procés de compostatge és dut a terme per éssers vius i sabent a partir de la televisió i diari, entre altres, que hi ha estudis que diuen que les ones electromagnètiques són perjudicials per la salut ( provoquen mutacions gèniques que poden derivar a malalties com el càncer o a l’esterilitat) em vaig formular la següent hipòtesi: potser els organismes presents en el compost patiran algun efecte sotmesos a radiacions electromagnètiques i això repercutirà en les característiques del compost.
Per tant crec que és una hipòtesi amb lògica ja que si, en determinades condicions d’exposició, les ones ens poden produir mutacions a nosaltres que som essers vius, també els i ha de produir a la varietat d’organismes que trobem en una pila de compost.
Disseny experimental
Partint de dos compostadors, un el de control, i l’altre el que li aplicaria les ones electromagnètiques, vaig pensar que al actuar les ones als organismes del compostatge, podria produir alguna mutació o variar el cicle vital d’ alguns dels organismes i com a conseqüència l’activitat metabòlica, la presencia d’organismes i la qualitat del compost resultant es veuria afectada...
Les piles de compost han tingut una alçada entre 30 i 35 cm. A mesura que afegim matèria orgànica, l’alçada de la pila es mantenia donat que la pèrdua d’aigua i l’acció de descomposció la mantenia entre els límits esmentat Els materials objecte de l’experimentació són de presència habitual a les nostres cases. Els estris de mesura ja són específics.
La radiació emesa pel trasformador era superior a 50 mG entre 0 i 22 cm, després disminuia a 40 mG a 20 cm, 20 mG a 30 cm, moment en que deixava de sonar una alarma que té l’aparell de mesura. L’agulla anava baixant en augmentar la distància i tornava a 0 G a partir dels 61 cm.
CONCLUSIONS
Partint de la hipòtesi que ha guiat la recerca “Els organismes presents en el compost patiran algun efecte sotmesos a radiacions electromagnètiques i això repercutirà en les característiques del compost”, puc fer les següents afirmacions:
La temperatura de la pila exposada a radiacions (experimental) és més baixa que la que no ho està (control) de manera que podem suposar amb fonament que les funcions vitals i el metabolisme pateixen un alentiment. Donat que el nombre d’organismes visibles ha estat variable i sense una regularitat, la causa l’hauríem de buscar en els microorganismes (fongs i bacteris) o, tot hi haver el nombre d’organismes visibles irregular, els del compostador sotmès a radiacions podria ser que actuessin de manera més lenta.
Pel que fa a la humitat de les mostres i el PH podria ser que es donés una regularitat semblant a la temperatura, però la necessitat d’estudiar-ho en laboratori ha fet que obtingués poques dades i que les consideri insuficients.
Amb l’ajuda del professor de Matemàtiques, vaig intentar trobar alguna relació estadística, amb les dades de la taula de les cinc observacions de mostres. Però vistos els resultats de les proves, he arribat a la conclusió que per establir relació entre les diferents variables, es necessitarien un nombre força més elevat de compostadors amb transformadors de diferent potència.
Pel que fa a la proximitat entre l’aparell i els organismes també es un factor clau ja que la radiació disminueix molt ràpidament amb la distància
La durada d’exposició a radiacions de la pila de compostatge experimental ha sigut de 112 dies, però no he pogut controlar el temps d’exposició per organismes. Les bacteris i fongs es desenvolupen en colònies, però els col•lèmbols, àcars, cucs i larves de mosca es desenvolupen en individus, de manera que tampoc he controlat els cicles vitals i les generacions. Cada organisme donaria per si sol per un treball de recerca.
Fent aquest treball he après que fer el compostatge és una manera d’ajudar a la natura a eliminar residus accelerant els propis processos naturals, donat que actualment en generem molts i és costós eliminar-los. El millor és tornar la matèria orgànica al cicle de la vida. També que és una manera per aprofitar el compost per adobar plantes d’hort i de jardí, cosa que ja fan els pagesos des de sempre.
També he après alguns fenòmens que s’han descobert de les ones electromagnètiques i tot el seu espectre. He après que n’hi ha moltes d’origen natural. Els aparells elèctrics en generen, tan perquè són necessàries perquè funcionin o tan com un efecte secundari. En el cas dels transformadors, suposen pèrdues energètiques en forma de radiació calorífica (infrarojos) i de radiacions de molt baixa freqüència (ELF). En canvi els aparells de ràdio necessiten les ones de radiofreqüència per funcionar. Els organismes vius, entre ells els humans, estem exposats i adaptats a les d’origen natural. Amb els estris tecnològics elèctrics rebem més quantitat de radiació. Algunes ones poden ser beneficioses (les utilitzades en medicina) o perjudicials, depèn de la proximitat de l’emissor, la intensitat del camp, el temps d’exposició... He vist com els governs encarreguen estudis a les universitats i fins i tot l’Organització Mundial de la Salut fan les seves recomanacions quan poden suposar riscos. En el món de les ones electromagnètiques encara hi ha moltes incògnites per desvetllar.
Finalment també volia comentar que aplicar el mètode científic comporta una quantiatat de temps molt important, primer pensar el disseny de l’experiment, segon perquè cada observació de camp m’hi estava entre 10-25 minuts, segons les mesures preses i, tercer, per la dedicació al laboratori un mínim d’ hora i mitja. Per altre banda, per tal de que els resultats puguin ser mínimament fiables i bons, cal mantenir molta constància. A més mentre realitzava les observacions, havia de prendre decisions com, per exemple, centrar-me més en una variable.
La temperatura de la pila exposada a radiacions (experimental) és més baixa que la que no ho està (control) de manera que podem suposar amb fonament que les funcions vitals i el metabolisme pateixen un alentiment. Donat que el nombre d’organismes visibles ha estat variable i sense una regularitat, la causa l’hauríem de buscar en els microorganismes (fongs i bacteris) o, tot hi haver el nombre d’organismes visibles irregular, els del compostador sotmès a radiacions podria ser que actuessin de manera més lenta.
Pel que fa a la humitat de les mostres i el PH podria ser que es donés una regularitat semblant a la temperatura, però la necessitat d’estudiar-ho en laboratori ha fet que obtingués poques dades i que les consideri insuficients.
Amb l’ajuda del professor de Matemàtiques, vaig intentar trobar alguna relació estadística, amb les dades de la taula de les cinc observacions de mostres. Però vistos els resultats de les proves, he arribat a la conclusió que per establir relació entre les diferents variables, es necessitarien un nombre força més elevat de compostadors amb transformadors de diferent potència.
Pel que fa a la proximitat entre l’aparell i els organismes també es un factor clau ja que la radiació disminueix molt ràpidament amb la distància
La durada d’exposició a radiacions de la pila de compostatge experimental ha sigut de 112 dies, però no he pogut controlar el temps d’exposició per organismes. Les bacteris i fongs es desenvolupen en colònies, però els col•lèmbols, àcars, cucs i larves de mosca es desenvolupen en individus, de manera que tampoc he controlat els cicles vitals i les generacions. Cada organisme donaria per si sol per un treball de recerca.
Fent aquest treball he après que fer el compostatge és una manera d’ajudar a la natura a eliminar residus accelerant els propis processos naturals, donat que actualment en generem molts i és costós eliminar-los. El millor és tornar la matèria orgànica al cicle de la vida. També que és una manera per aprofitar el compost per adobar plantes d’hort i de jardí, cosa que ja fan els pagesos des de sempre.
També he après alguns fenòmens que s’han descobert de les ones electromagnètiques i tot el seu espectre. He après que n’hi ha moltes d’origen natural. Els aparells elèctrics en generen, tan perquè són necessàries perquè funcionin o tan com un efecte secundari. En el cas dels transformadors, suposen pèrdues energètiques en forma de radiació calorífica (infrarojos) i de radiacions de molt baixa freqüència (ELF). En canvi els aparells de ràdio necessiten les ones de radiofreqüència per funcionar. Els organismes vius, entre ells els humans, estem exposats i adaptats a les d’origen natural. Amb els estris tecnològics elèctrics rebem més quantitat de radiació. Algunes ones poden ser beneficioses (les utilitzades en medicina) o perjudicials, depèn de la proximitat de l’emissor, la intensitat del camp, el temps d’exposició... He vist com els governs encarreguen estudis a les universitats i fins i tot l’Organització Mundial de la Salut fan les seves recomanacions quan poden suposar riscos. En el món de les ones electromagnètiques encara hi ha moltes incògnites per desvetllar.
Finalment també volia comentar que aplicar el mètode científic comporta una quantiatat de temps molt important, primer pensar el disseny de l’experiment, segon perquè cada observació de camp m’hi estava entre 10-25 minuts, segons les mesures preses i, tercer, per la dedicació al laboratori un mínim d’ hora i mitja. Per altre banda, per tal de que els resultats puguin ser mínimament fiables i bons, cal mantenir molta constància. A més mentre realitzava les observacions, havia de prendre decisions com, per exemple, centrar-me més en una variable.
BIBLIOGRAFIA WEBGRAFIA
COMPOSTATGE
BLAS, Marina i altres, Història natural dels Països Catalans, Artròpodes II, Enciclopèdia Catalana S.A., Barcelona 1987.
BUENO, Mariano; Cómo hacer un buen compost- Manual para horticultores ecológicos, La fertilidad de la Tierra Ediciones, 2004.
MORENO, Joaquín i MORAL, Raúl; Compostaje, Mundi Prensa, 2008.
SAÑA, Josep i SOLIVA, Montserrat; El compostatge: procés, sistemes i aplicacions, col. Quaderns d’ecologia aplicada 11, Edt. Diputació de Barcelona Barcelona 1987
SHEPHERD, Alan; Guía para la elaboración del compost, Ediciones Tutor S.A., Madrid 2008.
VALLÈS, J.M, L’hort urbà, Edicions del Serbal, 4ª ed. Barcelona 2008. http://www.horturba.com
ESCOLA FORESTAL CAN XIFRA de Santa Coloma de Farners http://educacion.mailxmail.com/centros/4561-escola-de-capacitacio-forestal i http://www.selva.cat/municipis/index.php?id_muni=21&apartat=guia&sub=hist
http://www3.uva.es/cc_agrof/eq2Comp.1.doc història del compost
http://valcap.es/html/consejos/consejos%20sobre%20jardineria/historia%20del%20compostaje.htm?ObjectID=1252 història del compost
http://www.compostadores.com
http://www.rentokil.es/guias-de-plagas/insectos-y-aranas/insectos-en-condiciones-humedas/colembolos/index.html Col·lembols
http://vermicuc.com/el-cuc-de-terra.htm vermicultura i cuc vermell de Califòrnia
ELECTROMAGNESISME
JAMINON, Martine; NAVARRO, Jesús; Las radiaciones: beneficiosas, letales, misteriosas.., Col. Ciencia Abierta, Ed, Nivola, Madrid 2009.
INFORME, Dr Michael Repacholi, Los campos electromagnéticos y la salud pública: las frecuencias extremadamente bajas (ELF); OMS (Organització Mundial de la salut - WHO) Novembre de 1998. http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs205/es/index.html
INFORME . Pedro García Barreno, Dr. Medicina. Posibles efectos de los campos electromagnéticos residenciales sobre la salud humana. Comité científico asesor en radiofrecuencias y salud. Madrid, octubre de 2001 (revisado: noviembre de 2005). http://www.ccars.es/docs/informes/CCARS_informe_02.pdf
MONOGRÀFIC. DR.CLAUDIO-RAFAEL VASQUEZ-MARTINEZ, Adolfo Castillo Mercado. Trabajo de Investigación de Teoría electromagnética. Universidad Guadalajara Mexico. http://www.monografias.com/Fisica
Radiacions no ionitzants. Manuals de prevenció de riscos laborals. Universitat de Barcelona. http://www.ub.edu/ossma/info/documents/radia.htm
INFORME. Dr. David P. Stern, Dr. Mauricio Peredo. Ondas Electromagnéticas. NASA, Noviembre de 2004 . http://www-istp.gsfc.nasa.gov/Education/MIntro.html
COSMOCAIXA Barcelona
BLAS, Marina i altres, Història natural dels Països Catalans, Artròpodes II, Enciclopèdia Catalana S.A., Barcelona 1987.
BUENO, Mariano; Cómo hacer un buen compost- Manual para horticultores ecológicos, La fertilidad de la Tierra Ediciones, 2004.
MORENO, Joaquín i MORAL, Raúl; Compostaje, Mundi Prensa, 2008.
SAÑA, Josep i SOLIVA, Montserrat; El compostatge: procés, sistemes i aplicacions, col. Quaderns d’ecologia aplicada 11, Edt. Diputació de Barcelona Barcelona 1987
SHEPHERD, Alan; Guía para la elaboración del compost, Ediciones Tutor S.A., Madrid 2008.
VALLÈS, J.M, L’hort urbà, Edicions del Serbal, 4ª ed. Barcelona 2008. http://www.horturba.com
ESCOLA FORESTAL CAN XIFRA de Santa Coloma de Farners http://educacion.mailxmail.com/centros/4561-escola-de-capacitacio-forestal i http://www.selva.cat/municipis/index.php?id_muni=21&apartat=guia&sub=hist
http://www3.uva.es/cc_agrof/eq2Comp.1.doc història del compost
http://valcap.es/html/consejos/consejos%20sobre%20jardineria/historia%20del%20compostaje.htm?ObjectID=1252 història del compost
http://www.compostadores.com
http://www.rentokil.es/guias-de-plagas/insectos-y-aranas/insectos-en-condiciones-humedas/colembolos/index.html Col·lembols
http://vermicuc.com/el-cuc-de-terra.htm vermicultura i cuc vermell de Califòrnia
ELECTROMAGNESISME
JAMINON, Martine; NAVARRO, Jesús; Las radiaciones: beneficiosas, letales, misteriosas.., Col. Ciencia Abierta, Ed, Nivola, Madrid 2009.
INFORME, Dr Michael Repacholi, Los campos electromagnéticos y la salud pública: las frecuencias extremadamente bajas (ELF); OMS (Organització Mundial de la salut - WHO) Novembre de 1998. http://www.who.int/mediacentre/factsheets/fs205/es/index.html
INFORME . Pedro García Barreno, Dr. Medicina. Posibles efectos de los campos electromagnéticos residenciales sobre la salud humana. Comité científico asesor en radiofrecuencias y salud. Madrid, octubre de 2001 (revisado: noviembre de 2005). http://www.ccars.es/docs/informes/CCARS_informe_02.pdf
MONOGRÀFIC. DR.CLAUDIO-RAFAEL VASQUEZ-MARTINEZ, Adolfo Castillo Mercado. Trabajo de Investigación de Teoría electromagnética. Universidad Guadalajara Mexico. http://www.monografias.com/Fisica
Radiacions no ionitzants. Manuals de prevenció de riscos laborals. Universitat de Barcelona. http://www.ub.edu/ossma/info/documents/radia.htm
INFORME. Dr. David P. Stern, Dr. Mauricio Peredo. Ondas Electromagnéticas. NASA, Noviembre de 2004 . http://www-istp.gsfc.nasa.gov/Education/MIntro.html
COSMOCAIXA Barcelona
INDEX
El treball escrit consta dels següents apartats:
0. Introducció
PART TEÒRICA (no editada en aquest bloc)
1. Història del compostatge
2. Què és el compostage
2.1 Factors que afecten al procés de compostatge
2.1.1 Equilibri carboni-nitrogen
2.1.2 La població microbiana
2.1.3 Aire i ventilació
2.1.4. Humitat
2.1.5 L’acidesa (pH)
2.1.6 La temperatura
3. Evolució i diferents estats del compost
3.1 Compost jove ( 1,2 mesos)
3.2 Compost Madur
3.3 Compost vell (molt descompost)
4. Organismes que intervenen en el compostatge
4.1 Organismes descomponadors
4.1.1 Bacteris
4.1.2 Fongs
4.1.3 Actinomicets
4.1.4 Protozous
4.2 Consumidors secundaris
4.2.1 Col•lèmbols
4.2.2 Cuc vermell de califòrnia
4.3 Consumidors terciaris
5. Tipologia del compostatge
5.1 Sistemes oberts
5.1.1 Piles estàtiques (WINDROWS)
5.1.2 Piles estàtiques ventilades
5.2 Sistemes tancats
5.2.1 Compostatge en tambor
5.2.2 Compostatge en túnel
5.2.3 Compostatge en contenidor
5.2.3.1 Compostatge domèstic
5.2.3.2 Vermicompostatge
5.2.4 Compostatge en nau
6. Electromagnetisme i radiacions
6.1 Ones ionitzants i no ionitzants
6.2 Espectre electromagnètic
6.2.1 Raigs Gamma
6.2.2 Raigs X
6.2.3 Radiació ultraviolada
6.2.4 Llum Visible
6.2.5 Radiació infraroja
6.2.6 Microones
6.2.7 Ones de radiofreqüència
6.2.8. Ones de freqüència extremadament baixes (ELF)
6.2.8.1 Efectes sobre la salut dels ELF
7. El transformador
PART PRÀCTICA (part editada i il·lustrada en aquest bloc)
8. Metodologia
8.1 Compostatge
8.2 Ones elecectromagnètiques. Video1. Video2.
8.3 Treball de camp
8.4 Treball de laboratori
8.5. Imatges microscopi i lupa binocular.
9. Les dades recollides i els resultats
10.Conclusions
11. Bibliografia i webgrafia
0. Introducció
PART TEÒRICA (no editada en aquest bloc)
1. Història del compostatge
2. Què és el compostage
2.1 Factors que afecten al procés de compostatge
2.1.1 Equilibri carboni-nitrogen
2.1.2 La població microbiana
2.1.3 Aire i ventilació
2.1.4. Humitat
2.1.5 L’acidesa (pH)
2.1.6 La temperatura
3. Evolució i diferents estats del compost
3.1 Compost jove ( 1,2 mesos)
3.2 Compost Madur
3.3 Compost vell (molt descompost)
4. Organismes que intervenen en el compostatge
4.1 Organismes descomponadors
4.1.1 Bacteris
4.1.2 Fongs
4.1.3 Actinomicets
4.1.4 Protozous
4.2 Consumidors secundaris
4.2.1 Col•lèmbols
4.2.2 Cuc vermell de califòrnia
4.3 Consumidors terciaris
5. Tipologia del compostatge
5.1 Sistemes oberts
5.1.1 Piles estàtiques (WINDROWS)
5.1.2 Piles estàtiques ventilades
5.2 Sistemes tancats
5.2.1 Compostatge en tambor
5.2.2 Compostatge en túnel
5.2.3 Compostatge en contenidor
5.2.3.1 Compostatge domèstic
5.2.3.2 Vermicompostatge
5.2.4 Compostatge en nau
6. Electromagnetisme i radiacions
6.1 Ones ionitzants i no ionitzants
6.2 Espectre electromagnètic
6.2.1 Raigs Gamma
6.2.2 Raigs X
6.2.3 Radiació ultraviolada
6.2.4 Llum Visible
6.2.5 Radiació infraroja
6.2.6 Microones
6.2.7 Ones de radiofreqüència
6.2.8. Ones de freqüència extremadament baixes (ELF)
6.2.8.1 Efectes sobre la salut dels ELF
7. El transformador
PART PRÀCTICA (part editada i il·lustrada en aquest bloc)
8. Metodologia
8.1 Compostatge
8.2 Ones elecectromagnètiques. Video1. Video2.
8.3 Treball de camp
8.4 Treball de laboratori
8.5. Imatges microscopi i lupa binocular.
9. Les dades recollides i els resultats
10.Conclusions
11. Bibliografia i webgrafia
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
